Funcionamiento de este blog.

Este blog iniciado en 2.006, se propone darle un "reconocimiento" a los primeros "grimpaires", "pioneros" y "aperturistas" de las vias montserratinas y a quien de alguna forma a colaborado para llegar a ser lo que representa hoy en dia, a pesar de las eternas disputas entre los colectivos implicados y las distintas formas de entender nuestro deporte o Filosofia de Vida, Montserrat es de todos!!!!.......y no es solamente una escuela, es la "Universidad" de la escalada.


miércoles, 23 de diciembre de 2009

Muñoz.

Al 1959 en Agulles.......

Auqué.

Al 1958 a Agulles.............

J. Boladeras

Al any 1958 a Agulles...........

Dal Maschio.

En 1957 abrio el Espolon de la Asiatica con Guasch, Cerda y Perez.

J. Pérez.

Abrio en el 1957el Esperon de la Asiatica con Guasch, Cerda y Dal Maschio.

Feiner.

al 1952. escala el Frare de Baix del Clot de la Monica amb Pany, Ayats, Sala i Agramont.

Agramont.

1952, escala el Frare de Baix del Clot d ela Monica amb Pany, Ayats, Sala i Feiner.

Sala.

Al 1952 escala la agulla fina de farre de baix del clot de la monica amn Pany, Ayats, Agramont i Feiner.

jueves, 19 de noviembre de 2009

Sanz.

1955.

Corominas.

1955.

Tino Izquierdo.

1955. Pared de diables, via Lluis Creus.

Andreu Sorolla.

1955. Aresta Brucs del Dit.
1956. Con Domingo Arenas la canaletas a la Magdalena Superior.

Primer escalador de la Paret del Diables, la Lluis Creus. con  Tino Izquierdo, Corominas y Sanz.

J. Lladó.

1952.

R. Nogués.

1952.

M. López.

1952. Paret dels Patriarques.

Estaper.

!953 pared del Aeri.

Llorens.

1953.  a la pared del Aeri.

Escayol.

1953. a la pared del aeri.

Albert Graells.

Company de Santacana, Sintas y Guasch a la paret sur este de la Agulla del Pas del Princep.

Xavier Sintas.

Company de Santacana, Graells, Manel Guasch a la paret sur este de la agulla del Pas del Princep al 1956.

Ferrera.

Company de Santacana y Balbastro a la Momia al 1953.

Balbastro.

Company de Santacana y Ferrera a obrir la Gede o Santacana a la Momia.

miércoles, 28 de octubre de 2009

Ayats.

Va fer la via Puigmal al Cavall al ultim intent va supli a Palau que no va poder anar. al 1954.

Jaume Barrière.

a

Miquel Navarro.

Va fer la via puigmal al Cavall amb Alvarez, Ayats, y els primers dies amb Palau.al1954.

Toni Noves.

a

Ignasi Capeta.

a

Francesc Palau.

Va participar amb la via Puigmal al Cavall pro el dia de la victoria no va pujar...al 1954.

Jordi Alvarez.

Va fer la via Puigmal amb Francesc Palau y Navarro, pro el tercer intent el difinitiu Palau no va poder anar, aixi qui la van acabar son, Alvarez, Ayats y Navarro.

Santacana.

Va escalar la Paret de Sant Jeroni amb Gómez.

Tambe el Sentinella Aresta Brucs Santacana-Gomez.
Tambe va escalar el segon intent a la via puigmal al cavall.

Al 1953. Santacana, Ferrera y Balbastro obren a la Momia la Gede tambe anomenada Santacana.

Al 1956 escala la pared sud est de l'agulla del Pas del Princep. Pro la primera tirada de aquesta via fou oberta per Manel Guasch-Xavier Sintas-Albert Graells. Amb un parell de caigudes sense farirse. Santacana s'hi va afegir mes tard.

Cotrina.

Del GEDE, va fer amb Company el primer intent a la Puigmal.

Company.

Van fer el primer intent al Cavall per la fissura de la futura Puigmal. amb Cotrina els dos del GEDE. al 1950.

Julià Carbó.

Va escalar la 3 via del Cavall, amb Vendrell, Balcells, y Ventura.al 1952.

Josep Balcells.

Del GAM, va fer la tercera via al cavall, amb Vendrell, Carbó y Ventura.

Elisabet Vergés.

Una excelent escaladora de la epoca.

Jaume Mas.

Company de Manel Guasch.

Joan Monistrol.

Escalador del 1953.....................

Carles Olivella.

Escalador del 1953...............

Galicia.

Membre dels TIM, al 1949 va escalar la TIM a Sant Jeroni.

Josep Sanz.

Mwmbre dels TIM, al 1949 va fer la via TIM a Sant Jeroni.

Andreu.

Membre dels TIM de Sabadell, va participar de la apertura de la via TIM a Sant Jeroni al 23 de octubre de 1949.

Pere Carner.

Va purtar al equip de apoio a la conquesta del aeri per els TIM.

Jaume Camarasa.

De Sabadell mienbro de los TIM, participo en la conquista del aereo.

Fue el creador de los tensores de rosca interior que permitio escalar la vertical fisura del aereo.

Florentino Izquierdo.

Del TIM de Sabadell, participo en la conquista de la paret al Aereo.

Francesc Gual.

Del TIM, va participar a la conquesta de la paret del aeri.

Lluis Coromines.

Del Tim de Sabadell, va participar a la apertura de la 1ª al aeri.

Enric Tomas.

Tambe va intentar una de les primeres escalades a la paret del aeri amb Artigas. al 1947. van realitzar el primer vivac a la paret , van abandonar despres de 3 dies a uns 130m.

Jose Puig.

Va participar amb el intent a la paret del aeri amb Pany y Farrera.

Jorge Font.

Participo en el intento de la primera via al aeri con Pany y Ferrera.

Joaquima Baruta.

Una de les primeres escaladoras montserratines.

Gloria Atar.

Una de les primeres escaladoras de Montserrat.

Josep Gómez.

Company de Guasch i Santacana.

Tambe va fer el 2 intent a la futura Puigmal al Cavall. al 1954. amb Santacana.

Tambe van escalar la paret de Sant Jeroni. amb Santacana.

Aresta Brucs del Sentinella amb Gómez.

Manel Guasch.

Un dels escaladors precursors del pas de esqueneta, company de Mas y Josep Gómez.

Va obrir al Sur Este de la Agulla del Pas del Princep amb Santacana, Sintas, Graells.

El Espero de la Asiatica al 1957 amb Jaune Cerda, J. Pérez y Dal Maschio.

Subirana.

Tambe company de Caselles  de Manresa....

Va fer la primera a la Momieta amb Caselles.

Rubiralta.

de Manresa company de caselles.

Josep Artigas.

Va inventar al 1944 el primer aparell de autoseguritat per escalar en solitari. va ser el rave al 1948.

Tambe va intentar una de les primeres escalades a la paret del aeri amb Enric Tomas. al 1947. van realitzar el primer vivac a la paret , van abandonar despres de 3 dies a uns 130m.

Emili Barbé.

Cusi den Vicens va estar a la caputxa el dia del accident .

Jaume Reñé i Solà - 1942.

 Membre del CADE del CEC.

Va escalar el trencabarrals amb Maria Antonia Simó,

Francesc Farrés.

Al 1945 va escalar la cadireta amb Barberà y Ferrer.

Josep Barberà.

Va fer la segona escalada a la cadireta d'agulles, A la primera la va fer Pany amb un tronc atravesat desde la foradada. pro la primera escalant amb pitonises de fisura, la primera vegada o van intentar per la canal de la esquera y despres de arribar a la pedra encaixada van abandonar, la segona vegada van pijar a la foradada van rapelar fens la pedra encaixada y van escalar el extraplom utilisast avui per fer el rappel.

Agusti Ventura.

Va escalar amb tronc el Ou de Colom amb Vendrell al 194.......

V fer la tercera via del Cavall, amb Vendrell, Balcells, Carbó al 1952.


Encara escala als 84 anys.

Nuria Ferrera.

Al 10 de Maig de 1941 va fer la 1ª repeticio Femenina al Cavall.

lunes, 26 de octubre de 2009

Josep Piqué i Milà - 1941.

 Membre del CADE del CEC.

Va escalar al Rave al 1941.


Tambe va fer un dels primers intents a la paret del aeri.

Francesc Blasi i Navas -1942.

Membre del CADE del CEC.

Va escalar el Rave. al 1941.


Tambe va participar a un dels primers intents a la paret del aeri.

Carme Romeu.

Escala el Rave al 1941, amb Mallafré, Blasi, Piqué.

Jover. "Pitu" Jové.

Inventor de las pitonissas de fissura.

Josep Ferrer.

Fue constructor de material. Invento las pitonisses de fisura.

Escalo en 1945 la cadireta con Barberà y Farrés.

Isidre Collell.

Va escalar al 1936 el lloro amb Costa.

Celdoni Espunyes.

Va escalar el Trencabarrals amb Caselles, Puigarnau, Torras, Serrat. al 1935.

Va participar amb Caselles a la primera via oberta al serrat del moro.

Torras.

Va escalar el Trencabarrals amb Caselles, Puigarnau, Serrat, Espunyes. al 1935.

Serrat.

Va escalar el Trencabarrals amb Caselles, Puigarnau, Torras, Espunyes. al 1935.

Puigarnau.

Va escalar el Trencabarrals amb Caselles, Serrat, Torras, Espunyes. al 1935.

Vilaret.

Al any 1932. un mes mes tard de la conquesta de la Portella Superior, alguns membres del CMB van realitzar el primer intent de la Paret de Sant Jeroni. peró no se sap el local exacte. amb Español, Perdejordi i Llopis. van realitzar varis intents.

Joan Peradejordi i Vergara - 1932. (Aperturista)



Membre del Cade del CEC.

Al any 1932. un mes mes tard de la conquesta de la Portella Superior, alguns membres del CMB van realitzar el primer intent de la Paret de Sant Jeroni. peró no se sap el local exacte. amb Español, Llopis i Vilaret. van realitzar varis intents.

Español.

Al any 1932. un mes mes tard de la conquesta de la Portella Superior, alguns membres del CMB van realitzar el primer intent de la Paret de Sant Jeroni. peró no se sap el local exacte. amb Llopis, Perdejordi i Vilaret. van realitzar varis intents.

Noel Llopis - 1932. (Aparturista)



Al any 1932. un mes mes tard de la conquesta de la Portella Superior, alguns membres del CMB van realitzar el primer intent de la Paret de Sant Jeroni. peró no se sap el local exacte. amb Español, Perdejordi i Vilaret. van realitzar varis intents.

Cuadras.

Va escalar la Monja, al 1933. amb Nonell i Xandri.

Nonell.

Va escalar la Monja al 1933. amb Xandri i Cuadras.

Xandri.

Al 1933 van fer la primera escalada a la Monja. amb Nonell i Cuadras.

jueves, 15 de octubre de 2009

Agrás, germans 1932. (Aperturista)



Van fer la escalada de la Portella Gran el 31.10-1932 am Colomer y compañeros.

Van fer la primera a la Prenyada el 27-05-1934. am Colomer  y Peradejordi.

Pere Colomer. 1932. (Aperturista)



Membre del CMB.

Va fer la escalada de la Portella Gran el 31.10-1932 amb Agrás y companys.


Va fer la primera a la Prenyada el 27-05-1934. amb els germans Agrás y Peradejordi.

F. Fazio. 1932. (Aperturista)



Va fer la escalada de la cota 221 dels Plecs del llibre am Boix y Reynés al 21-12-1932.

Reynés. 1932. (Aperturista)



Va fer la escalada de la cota 221 dels Plecs del llibre am Boix y Fazio al21-12-1932.

viernes, 9 de octubre de 2009

Roig.

Va escalar el Bisbe en 1932 amb Estasen, Mas, Andreu, Mullor y Vila.

Mullor. 1932. (Aperturista)



Va escalar al 1932 el Bisbe amb Estasen, Mas, Andreu Roig y Vila.

Andreu Xandri. 1932. (Aperturista)



Membre del CEC.

Escalo en 1932 el Bisbe con Estasen, Mullor, Mas, Roig y Vila.

Mas. 1932. (Aperturista)



Escalo en 1932 el Bisbe con Estasen, Mullor, Andreu, Roig y Vila.

Tambe va obrir la segona via al Cavall amb Bosquets y Balaguer al 1945.

Josep Puntas i Jensen.

Membre del CADE del CEC.

Company de Lluis Estasen va escalar al 16-05-1924 la primera al Frare Gros amb Estasen y Jofre Vila.

Tambe va fer la Roca Plana dels LLamps nomes amb Jofre Vila y la Boteruda del Gra aquisi amb Estasen y Vila.

No tinc certeza si tambe va participar de las escalades de Estasen al Gorro Frigi (1920) y als Flautats al 1922.

Jofre Vila i Vilardell - 1942.

 Membre del CADE del CEC.


La seva primera escalada reseñada es la del 16-05-1924. amb Estasen y Josep Puntas al Frare Gros.


Al 1924 va escalar am Puntas la Roca Plana dels Llamps y am Estasen y Puntas La Boteruda del Gra.


Va escalar el Bisbe al 1932 amb Estasen, Mas, Andreu, Mullor, Roig.


No tinc certeza si va seguir participan de les escalades de Estasen.

Pau Giménez.

Al diumenge 14 de març de 1922.  Pau Giménez fa amb Lluis Estasen la primera escalada a els Ecos.

Els dos perteneixen ala seccio de esports de muntanya del  CEC.

No esta confirmat si tambe va participar a la 1ª ascensió al gorro frigi al 1920.

La 1ª Ascensión Montserratina 1851.

La primera ascensión montserratina que consta en el Diario de Barcelona es del miercoles 24-septiembre de 1851.

Se trata de la roca del Micó situada frente a Sant Jeroni y la ascensión fue vista por varios montañeros desde la ermita de Sant Jeroni que no daban credito a tal azaña.

Los "escaladores" eran D. Josep Pujol y D. Francisco López Fabra.

Los primeros exploradores.

La montaña de Montserrat ha sido habitada desde tiempos immemoriales.

Sobre el Monasterio, ya consta en escritos antiguos que en el año 888 ya existia el nombre de Montserrat, donde se indica su situación. (Albareda. 1988, 10), pero se sospecha que son de antes del 711, año de la invasión arabe, o sea de la época Visigotica.

Es evidente que los custodios de la ermita de Santa Maria, hoy el Monasterio, eran ermitaños, existiendo otras ermitas, unas en balmas naturales de las rocas y otras aprovechando rellanos como las de Sant Benet y de la Trinitat, llamada el palacio de las ermitas.

Gaspar Barreiros visito en 1547. las 13 ermitas de la parte superior de la montaña, en su relato cuenta: " algunas estan dispuestas en el medio de dichas rocas, como nidos de golondrinas,pegados en medio de una muy alta torre, poe encima de dichas ermitas suben las dichas rocas de muy grande altura y tienen cerca espantosas honduras. Y las ermitas estan como colgadas en el aire, pegadas a aquellos picos a fuerza de artificio por donde suben por empinadas escaleras hechas en la dicha roca, en algunas partes de piedra y en otras de madera y donde no cupieron escaleras hicieron puentes ".

Por tanto ya existia una red de caminos que unia a las distintas ermitas con el Monasterio, hasta la de Sant Jeroni la mas alejada de todas.

Los propios ermitaños abrieron algunos caminos,  tallaron escalones y construyeron cisternas para recoger agua de la lluvia.

La mayoria de estos caminos aun se utilizan actualmente para visitar las ermitas y acercarse a las agujas para escalar. El unico camino nuevo que no existia es el nuevo de Sant Jeroni que se excavo en las piedras de la Gorra Marinera y el Gorro Frigi, este camino se habrio cuando se construio el fenicular de Sant Joan, antes el camino a Sant Joan a Sant Jeroni pasaba por el trenca barrals por el llamado estrecho de gibraltar.

Antes de la construccion del Fenicular existian 3 caminos para subir, dos transitables hasta hoy en dia, el camino de Sant Miquel a Sant Joan, y el de las escaleras de los pobres, por el paso de los franceses hasta Sant Joan. El tercero eran las escaleras de por el interior del monasterio suben a Sant Dimes. La llamada "Escala Dreta".


Relatos del libro Història de l'escalada a Montserrat de Josep Fatjó.

Jaume Vendrell i March.

Nat a Barcelona al 1923.

Pertenece al GAM.

Te moltes primeres a Montserrat.

la via Gam al Cavall al 1952 amb Balcells, Carbó y Agusti Ventura.

Dauet d'Agulles.

Bitlla.

Bessona Inferior.

Boleta del Portell Estret.

Joan Nubiola i Callís.

Al 1950. va escalar amb Torras la Xemeneia de Sant Jeroni.

Josep Maria Torres i Homet.

Nat a Barcelona al 1926.

Va escalar al 1950 la xemeneia de Sant Jeroni.

Andreu Sorolla i Gisbert.

Nat a Sabadell al 1929.

Maria Antònia Simó i Andreu - 1942.

Nasqué a Barcelona el 1915.


Té entre les sevas primeres:


Tri roca.
Nina.
Dit.
Pollegons.


y les primeres femenines de:


Trencabarrals.
Momia.
Momieta.
Campana.
Sentinella.
Boleta Portell Estret.
Filigrana.




La FCM, le concedi una medalla al 1945.

Ramon de Semir i Arquer

Nat a Barcelona el 1900.

Va ser un dels personatjes que mes han estimat a Montserrat.

Durant 10 anys va recorre la muntanya fent el seu mapa de la muntanya, que encara es correcte actualment que es va editar al 1949.

Es fundado y president del GAM del Club Muntanyenc Barcelones.

Entre les moltes agulles escalades a Montserrat estan les primeres Setrill, Caputxo, l'Escut, L aDoble, y la Triple.

La Federació Catalana de Montanyisme li ofert una placa al 1967 i honorificament se li concediel trofeu Peradejordi el 1941.

Jordi Panyella i Renom. "Pany"

 Membre del CADE del CEC.

Nat a Barcelona al 1916.


Pertangué de jove als Minyons de Muntanya.


Fou considerat la maxima autoritat entre els escaladors de la seva época.


Va escriure la primera guia de escalada montserratina al llibre de Estivill.


En la seva intensa vida montserratina a escalat:


Gegant Encantat.
Cap de Guerrer.
La Triroca.
El Dit.
La Inclinada.
El Sentinella.
La Porra.
L'Agulla del Torrent del Migdia.
L'Agulla Fina, via Pany.


Tambe amb Farrera va escalar la primera via al aeri, la entrada Pany Farrera. 1948.




Tambe a escalat al Pedraforca, la directe al calderer, paret sud del pollego Inf.

Ernest Mallafré i Planella

Nat a Barcelona al 1022.

Morí a a causa d'un allau descendint per la vessant sud del pic de Monastero al Pallars el 31-12-1946.

Fou un gran esquiador, i va conseguir un gran nombre de coms pirinencs.

A Montserrat te las promeres:

Bola de la Partió.

Rave.

La Nina.

La Talaieta.

Gerro. (01)

Tambe va participar amb un dels primers intents a la paret del aeri.

Va escriure el llibre Escalada publicat el 1948.

Fou President del GEDE del  C. E. Gracia.

miércoles, 2 de septiembre de 2009

Albert Iglesias i Coderch

Nascut a Barcelona a 1946.

Gerencia la tenda Sports Alp a la Av. Gaudi de Barcelona.

Ha estat una institució a la escalada moderna montserratina, sen el millor representant de les vias pitunisses i de buril.

Maquina de tren.
Aspirina.
Dauet.
Bessona Inferior.
Boleta del Portell.
Lloro 2 vias.
Asiatica, aresta nord.
Talaia Gran.
Gegant Encantat.
Gat.
Agulla de la Creu.
Gat del tossal dels Mullapans.
Espero del diable al Monestir.

Ha escrit un bon numero de ressenyes al butlleti senderos.

Josep Garcia " Boix". 1932, (Aperturista)


Nat a 1914.

Era orfe i fou adoptat el matrimonio Boix.

Entusiasta dels esports de neu.

El 21-12-1932. escala la cota 221 dels Plecs del Llibre am Reynés y F. Fazio.

Forma part de la primera escalada al Cavall Bernat al 27-10-35 am Costa y Balaguer.

Durant la guerra s'alliste a les forces pirenenques i morí el 1938.

Germans Estrems, Raimon y Eugeni.

Nats a Barcelona a 1922 i 1920.

Feren per separat un gran nombre de primeres.

Raimon:

Doble.
Roca Partió.
Porra.
Miracle.
Vella.
Gegant Encantat.
dent.
L'Olla.
Frare Petit.

Eugeni:

Ninot.
L'Ou Colom.
Serrat de les Barretines.
Nana.
Gorra Frigia, aresta nort.
Momia, paret sur.

Francesc, Josep i Maria Estorach.

Nats a Francesc a Barcelona al 1920, i Josep i Maria a Tortosa en 1922 i 1927.

Tenen un abona colla de ascensions Estorach.

El Timbaler del Bruc.
L'Aglà.
L'Agulla Mare.
Broc del Setrill.
Ninet.
Carquinyoli.
Esquelet.
Taxi.
Malpas.
Faraó.
Agulla de la Tempestat.
Queixal.
Tub.
Bitllot.
Roca de la Partió.
Maranya.
Cap Rodó.

Jaume Cerdà i Mendieta

Nat a Barcelona el 1932.

Els dos germans an fet una gran tasca a Montserrat, principalment la maioria de arestes brucs, van marcar un estil amb la seva depurada técnica de escalada.

1957. Via Asiatica amb Manel Guasch, J. Pérez y Dal Maschio.

lunes, 31 de agosto de 2009

Vicenç Barbé i Lledós.

Nat a Barcelona el 1916, era un gran estusiasta montserrati i una promesa muntanyenca, que habia fet moltes ascensions als Pirineus.

Destaquen com a primeres ascensions:

La Talaieta.
La Nina.
El Setrill.
La Vella.
L'Agulla del Miracle.
Frare Petit.

Morí el 26 de juliol de 1942 intentant la primera ascensió a la Caputxa a Agulles, fou el primer escalador mort a Montserrat en plena activitat.

Josep Alaix i Forrellat.

Nasqué a Sabadell el 25 de Març de 1922.
Va realitzar activitats a Montserrat, al Pirineu i a altres indrets.

Te com a primeres la

Paret de Aeri de Sant Jeroni. Va ser el inpulsor de la escalada al aeri la via TIM de Sabadell.
La N.O. de la Miranda de Sant Jeroni.

Cap del Camell dels Ecos.

L'Agulla de la Verge.

El Braguer.

El Gendarme, via del collet.

El Rei.

Boleta d ela Fissura.

Via Aurons.

Via Collet Ninot.


El CES de Sabadell a 1954 li tributa un homenatge.

Jordi Farrera Peribáñez.

Escalador Barcelones, nacido en 1922.

Renovo la  escalada en Montserrat despues de la guerra, formando cordada con Pany, Extrems y su esposa Joaquima Baruta. 

Presidio el GAM del CMB.

Escribio un libro de recuerdos de montaña, "Montañas Pirenaicas" 1951.

Se dedico a fabricar material de escalada.

Entre sus escalades estan la Pany-Farrera a la paret del Aeri.

Fallecio en Barcelona en el año 1997.

Josep Costa i Cabré. 1930. (Aperturista)


Nat a Barcelona al 1904. i desaparegué en plena guerra el 1938.

Maximo responsable de la escalada al Cavall Bernat en 1935 con Balaguer y Boix.

Repitio la escalada en solitario el 15 de Marzo de 1936.

Tambe al 1936 va robar la primera a Busquets, Boix y Balaguer al Lloro, Costa Amb Isidre Collell van aprofitar el traball dels seus amics......utilisant un tronc per pujar al pedestal.

Joan Cerdá i Mendieta.

Escalador Barcelones nacido en 1938. empezo como Comici haciendo Espeleologia.

En sus grandes escaladas en Montserrat tuvo tres compañeros especiales, siu hermano Jaime Cerdá. Luego con Jose Manuel Anglada  y despues con Heinz Pokorski.

A los 22 años escalo con Pokorski la via Cassin a la Cima Oeste di Lavaredo y la Comici a la Cima Grandi di Lavaredo, llamado Spigolo Spagnuolo.

entre sus victorias estan.........

Anglada-Cerda al Aeri.

Cerda a la Agulla del Arbret.

i la maioria de las arestas brucs de agulles.

Jordi Casasayas i Reixach "Haus".

Uno de los pilares de la decada de los cuarenta.

Instructor dels primers cursets de la FEM.

Compañero de cordada de Raimon Estrems.

Entre sus conquistas estan..........

Cap de Guerrer.
L'Ou de Colom.
La Panxa del Bisbe.
La Nana.
La Mamella.
La Campana.
La Doble.
La Bola de la Partió.
Gorro Frigio, cara nort.
Momia, paret sur.

Emigro en los 50 hacia Australia y poco se ha sabido de el desde entonces.

Joan Camp

Nacio en Sabadell en 1923.

Era muy buen escalador y ayudaba a todo el que se lo pedia, participo en la primera escalada a la pared de Sant Jeroni de Montserrat.  La via Tim.

Murio en 1954. con un compañero llamado Estruc en el Cervino. Sin encontrarse nunca sus cuerpos.

El inicio en Catalunya, C. August Torras.

En 1876 en Cataluña ya existia una verdadera inquietud montañera, fundandose la sociedad "Associació Catalanista d'Excursions Cientifiques".
El acto fundacional de este grupo tuvo lugar en la cumbre de una pequeña montaña, el Turó (colina) de Mongat, en las ruinas de un antiguo fortin de defensa de la costacerca de Barcelona.
Esta sociedad se refundiría en la actual,CEC, Centre Excursionista de Catalunya.
Artur Osona en 1879, publicó la primera de sus guias de escursiones de baja montaña.
Cesar Augusto Torras escribio las guias de los Pirineos.
Otros nombres ilustres fuerón Carles Bosch Trinxeira, el geologo Lluis Maria Vidal, Massó, Torrens, Maspons y Anglasell formaron la base del culto excursionista en Catalunya.
Cesar Augusto Torras tambien escalo en Montserrat la cumbre del Montgros,
que se consideraba inaccesible.
Le acompañaron los Srs. Bastachs, Garcia Vilamala y Llach.
Dos meses despues Cesar Augusto Torras repitio la ascensión.

jueves, 18 de junio de 2009

Jaume Caselles Forns

Nasqué a Albesa, la noguera. el 1915, peró d efet a simbolizat els escaladors manresans.

Té com a companys a Rubiralta, Subirana, Serrat, Espunyes, i Puigarnau.

Ingressá al CE de la Comarca del Bagues el 1931.

Es creu que es el primer escalador que escalaba descals els pasos mes fins.

Te com primeres el:

Cigar pur o Trecabarrals.
La Canomge (Momia).
El Cabrit (Cilindre).
L'orella de las Momia (Momieta). amb subirana.
El Pebrot.
Els Aurons.
Agulla del Pas del Princep.
La Carota.
El Fesolet.


Cal remarcar que tambe obri una via inedita a la paret de Sant Jeroni mes enlla de la Mas Brullet, amb Celdoni Espunyes.
Oberte abans de la Guerra Civil.

Tabe te una via directa a la Bola de la Partió per la Aresta Brucs i una fissura a la bola.

Pere Bosquets i Codorniu

Nat a Barcelona el 1895.
ha estat un dels escaladors peoners de Montserrat.


La Talaia Gran (304).  08-12-34.  Carles Balaguer.  
L'Eco Superior.
La Saca Gran.
La Bessona Superior.
La Filigrana.

Va obrir amb Mas y Balaguer la segona via al Cavall al 1945.

Ha colaborat d'una manera decisiva en els llibres signats pels, Amics de Montserrat, i escalaba amb companys del Ateneu Enciclopedic Popular, on escriví un bon nombre d'articles.

Carles Balaguer i Esquirol 1932. (Aperturista)


Nat a Barcelona el 1949, mori a Grenoble el 4 de Març de 1975 a una exposició de material de Muntanya.
Viajo por todo el mundo y fue un gran promotor de los deportes de nieve.


Forma part de la primera cordada que escala el Cavall Bernat, el dia 27 de Octubre de 1935 amb cordada Josep Costa y Josep Garcia "Boix"


Es dedica a la escalada fins la seva mort, Montserrat era la seva muntanya preferida i havia format part del Grup Amics de Montserrat. Va se gerent de la tienda Bavilleset de Barcelona.


las seves primeres son:


La Filigrana.
La Bessona Superior.
La Saca Gran.
El Plec del Llbre Superior.
La via Sur del Montgròs.

Tambe va fer amb Bosquets y Mas la segona via del cavall al 1945.

Jose Manuel Anglada. 1952.......



Nasqué a Barcelona l'any 1933 i entra dins del món del excursionisme a través de l'espeleologia, durant una estada a Anglaterra s'inicia en l'escalada, en la qual de seguida destaca.

Anglada amb Jo Smith un dels primers companys de corda

a Peak Bistrict, Anglaterra.

Capdaventer d'un grup de muntanyencs que han renovat i posat a nivell europeu la técnica d'escalada al nostre pais.

Es pot considerar el pare de l'escalada i alpinisme modern. ha escalat y fet una gran cantitad de vias a Montserrat y al Pedraforca i desde 1960 ha escalat per tot el mon. Amb la ascensió al Annapurna clou tota una trajectòria.

Existen cientos de vias Anglada por toda españa, la mayoria Anglada-Guillamón pues escalo mucho con su primo Francisco Guillamón, tambien escalo con Joan Cerda y Jordi Pons.




Anglada-Guillamón la cordada.




En su juventud estuvo estudiando en Alemania, esto le permitio conocer los Alpes Orientales, y beber de la técnica de aquellas escuelas de alpinismo. Tambien escalo en las Dolomiticas y en España, Montserrat, Pedraforca , Ordesa y los Mallos de Riglos.

Amb Jordi Pons cami de les Dolomiticas



Participo en la 1ª expedición española en los Andes en 1961.


Realizo la 1ª ascensión española a la Cara Norte del Eiger con Jordi Pons, la misma donde murierón Rabada y Navarro, y a las Grandes Jorasses en su espolón de la Walker.


En 1967 estuvo en el Hoggar abriendo nuevas vias, y fue al Hindu-kush con Pons, Cerdá, Civis y Roca, y al Kenia con Cerdá y Pokorski. Luego iria al Pilar Bonaiti al Dru y otra vez alHindu-Kush y al Saragar. Con Miguel Angel Garcia Gallego abrio una via en el Peñon de Ifach. y de alli saltaria al fitz Roy por la via Chouinard y al Alpamayo y Yosemite.............



A Yosemite despres de escalar el Capitan,

Herbert, Anglada, Robbins.









A la Cadireta d'Agulles




Amb Armand Ballard despres de fer la

aresta Arcarons als Plecs dels Llibres

Lluis Estasen i Pla - 1919..

Lluis Estasen i Pla
L'home de la muntanya


Nasqué a Barcelona el 1890.
A l'any 1910 a la edat de 20 anys, es fa soci del C.E.C. Centre Excursionista de Catalunya.
Es el pare de l'alpinisme català.
L'introductor de l'escalada a la nostra terra y el descubridor de Montserrat com a escola. (1920-1927).
La seva muntanya predilecta era el Pedraforca.
Va escalar fins el any 1936 y mori el 1947, per raons de salut.
El famos refugi que porta el seu nom es el principal homenatge.

Estasen escalan a Agulle Torta al 1922.

2ª Generació.

Al 1919 fa grup junt a altres companys amb alpinistes centroeuropeus.
Marchador infatigable, esquiador extraordinario y escalador de una época heroica, marco la actividad de los montañeros durante muchos años, no solia escrivir para publicar sus hazañas pero quedaron para siempre sus conquistas, marcadas en el hielo, las rocas y las cumbres, recorrio los pirineos los alpes y se le denomina como el primer escalador de montserrat por su escalada por la via normal que lleva su nombre al gorro frigi en mayo de 1920.
Durante la guerra Europea de 1914-1918. trajeron a españa a varios alpinistas europeos que se unieron al grupo de Estasen, Herzog, Fassnach, Pauss, Cernic, Walter Illges, A. Zerkowitz.
El material era rudimentari, aqui el primer a ferrar les botes amb claus tricorni suissos va ser en Jorba del carrer Enrique Granados. Les cordes de canam eran caras y molt pesades.


Estasen al salt de la nina. Ecos. (Article Josep Fatjó)

En la misma época en Francia Jean Arlaud y su grupo de pireneistas, llamado "el group des Jeunes" de Pau, se introdujeron en los Pallars, llamando a la region "els encantats", entre Aiguestortes y Sant Maurici.
Estasen y los suyos recorieron los pirineos españoles y los franceses, utilizando las cuerdas y aprendiendo las nuevas técnicas de seguridad, entre ellos del CEC y de otras comarcas como Josep Maria Guilera, Albert Oliveras, joan Navarro, Josep Puntas, Jofre Vila, Sallarés, Josep Rovira, Pau Badia, Lluis Cirera, Enric Ribera, Ignasi Canals, Estanislao Pellicer, J. M. Soler Puig, Maria Antonia Simó.
(Datos de Historia del Montañismo II de Agustin Faus.).

Al 1930 Estasen i Josep Rovira Ascendien l'Aneto per la canal oest anomenada Corredor Estasen.
i feien la segona ascensió de la via estasen de la paret nord del Pedraforca.(de on prové el famós clau exposat a les vitrines del CADE, clau que no fou utilitzat). (*50Anys Cade. 1993)

1920 - El Gorro Frigi.
14-05-1922- Al Eco Superior, y als Flautats.
1924-La Boteruda del Gra y a 16-05-1924 el Frare Gros.
13-11-1927-La Torta y a  06-03-1927 el Eco o Agulla Estasen.
27-11-1932. El Bisbe.

Al estiu de 1936 coincidin amb el esclat de la guerra civil, va sofrir un atac d'embolia cerebral que l'aparta del alpinisme, encara que o de la vida social i de relació. 

Va morir a l'edat de 57 anys camí de la Jaca dels Prats, al Pedrasforca, sota mateix de la seva pared nort, dolçament ni massa dora ni massa tard. 

Pro la enpenta ja estava donada.  (*50 anys del Cade. 1993)

miércoles, 17 de junio de 2009

Antonio G. Picazo. I.

Antonio Garcia Picazo


La belleza pionera

(Relato extraido de un articulo de Juan Jose Zorrilla.

Desnivel 236- abril 2006)




J. J. Zorrilla con Antonio en la tienda y el libro "Ascensiones de leyenda"


Es uno de los mas destacados aperturistas de las ultimas dècadas, con mas de 150 rutas.

Exploración, romanticismo, descubrimiento son otros tantos conceptos que se le atribuyen con frecuencia.


Despues de 18 años, comenta, repitio la Haus-Estrems a la Momia, que es uno de los itinerarios mas bellos del Serrat, el rubrica "Una ruta sublime, pero esta un poco peligrosa", (como si el no hubiera firmado decenas de vias peligrosas). Reconoce que hace 18 años la escalo sin mas, pero que ahora la vivió con toda su intensidad piedra a piedra.


Empezo "auto-editando" sus libros de 400 en 400, en una copisteria vecina de su tienda "Tot Muntanya", situada en la Av. Rio de Janeiro ( junto al paseo Fabra y Puig). Local pequeño para la enorme "concentración" de Montserratinos que se juntan en las tertulias de los jueves y viernes por la tarde, despues de volver de cala montse, junto a Picazo, Nubiola, Gaston.  Parera, Cerda, Anglada, Vidal, Medel, Blanco, Min.........dejandome muchos mas.


Es un escritor lirico al estilo de Gaston Rebuffat, solo que sin una gota de hielo, solo roca.


Nacido en Albacete en 1957. llega a Barcelona a los 8 años con sus padres y sus 5 hermanos. Sus primeras correrias son las clasicas de la epoca, Matagalls, Nuria, Turo de l´home, pirineos....,  Intentan el Aneto pero el Puente de Mahoma,  los rechaza.




Picazo un año antes de empezar a escalar en el Puigmal, 1972.


En 1973 se estrena en la vertical, en la escuela catalana del Figaro, despues de tres meses por el Sot de Bac, y un año recorriendo arestas montserratinas toma la alternativa en una pared "pero con mucho respeto".




Picazo y Rodri en el desaparecido restaurantede Santa Cecilia. 1974.



Entonces se alquilaban las cuerdas en la tienda Edelweiss (actual Balmat), pero al poco tiempo el y Jose Roriguez " Rodri", se compran la primera y empiezan a penetrar en rincones "donde la montaña ama y se hace amar" .


" El tacto de las primeras cuerdas y las imagenes de las primeras vias o de cuando cogiamos el tren aqui enfrente, se me han quedado para toda la vida y son recuerdos que no quiero perder".



" Yo trabajaba de recadero, y me daba para comprar un mosqueton de hierro cada semana". Se escalaba con bota dura (kamet, Galibier) y Boudrier de cordino".





Primera "autentica guia" sobre Montserrat deCesar Perez de Tudela. 1972.



Anteriormente Pany mostro las 16 mejores viasen el libro de Estivill. 1949.


Disponen de la guia de Cesar Perez de Tudela, y al escalar por 2ª vez la Anglada Cerda al aeri, en 1976. la despitonan, "los clavos se salian solos, no fue a proposito", en el segundo largo me peto un buril y a Jose otro en el sexto largo, en total sacamos, perdon....se salieron 22 clavos, ¡¡ tampoco nos llevamos tantos!!. 
Despues de do dias escalando,  cuando llegaron al refugio de Santa Cecilia, alguien les llamo
 " Sois unos Piratas". Esta frase retumbo como biblica. 
Un veterano repetia la Anglada Cerda del Aeri, como guia y un dia llevando a dos Alemanes, se encontro la via despitonada, se molesto,  Albert Iglesias, desde aquel momento Antonio Garcia Picazo quedo enrolado en aquel galeón bautizado de los "piratas" junto a Rodri.



De este croquis de Cesar P. de Tudela partio la idea de la Valentin, tenian tambien este libro los hermanos Garcia Gallego en Murcia cuando "aparecierón" con la intención de abrir ellos una via en la misma linea.
Antonio estaba abriendo el segundo largo y Rodri desde la primera reunión estaba ablando con un grupo en el suelo, eran los Murcianos.




Clasica resenya de la Valentin al Aeri.

Los Piratas, efimero grupo catalán bullidor entre 1976 y 1984. esta cuadrilla podria hacerse buenas anclas con todo el hierro expoliado de las vias existentes, de un lado para aprovisionarse para sus propias aperturas y por otro lado para intentar volver a la autenticidad que tanta ferralla habia adulterado, Picazo, Rodri, Arcarons, Manuel Pedro "Gastón", German Folch, Ramon Artigas, Armand Ballard entre otros................




Estos eran los tripulantes el navio Pirata, Antonio el segundo por la derecha.


Precocidad y audacia total, rondando la inconsciencia y la locura de la juventud, al abrir la Valentin, se inicio una revolución en Montserrat.



Antes que los piratas se crearón los Barrufets, y antes los Angladas.......durante un tiempo que no aparecieron por montserrat por causa de las expediciones, se crearón los piratas.


"recuerdo que fui a la mili con bota dura, y volvi escalar con pies de gato", El diseño del jersey negro con la raya blanca fue de Toni Gonzalez, el primero que los bautizo.




Antonio en las Monges, Frares Encantats con 28 años. 



"En aquellos años robe unas veinte vias, proyectos que se habian empezado pero nunca de terminaban, asi espabilaban".




Antonio en una de sus repeticiones a la Valentin.





Resenya actual. 2006.

domingo, 24 de mayo de 2009

Historia de las Vias Azules (Blaves).

A.G.P.     -        Antonio Garcia Picazo
uno de los colaboradores de las vias azules.

 



Quien creo el listado de las vias azules fue Joan Nubiola,
pero el idealizador de la idea fue Joan Cerda.


Las vias azules son vias abiertas y reequipadas para principiantes y veteranos donde el riesgo y la dificultad estan rigurosamente controlados y han sido elegidas para no crear polemica entre los puristas.


Tots superan els 50 anys i molts dels seus noms es conserven en vies que van obrir fa décades.
Avui, de la ma de Joan Cerda y Joan Nubiola, una munió dels "Vells Roquers", s'han llançat amb moltes ganes y passió, a equipar i reequipar vies de dificultat mitjana.

En aquesta muntanya tenim uns itineraris amb cims y agulles força emblemátiques
que per la seva poca dificultatque ofereixen, no son frequentades per escaladors de um nivell alt.

Per contra molts de aquets itineraris, varem ser assolits per primera vegada, en una época
en que no existia el buri o es rebutjaba aquesta eina.

D'aquesta manera van anar quedant unes vias facils i poc o gens assegurades, fet pel qual resultaven exposades per a l'escalador novell i perilloses per el escalador veterà.

Escalador "VETERÀ" es aquest cas, el muntanyenc que ha seguit amb mes o menys intensitat la seva activitat d'escalada i, es troba que el seu DNI, li diu que ya té 50, 60,  o 73 anys.

Li agrada sentir el contacte amb la pedra a les mans i notar el buit de sota els peus, i es conforma a escalar de segon.  Perque necessita assaborir la sensasió de compromis que proporciona actuar de primer de corda. Alguns de aquets "angelets" escalan vies de 6º i en llog de ioga practican escalada esportiva.

Exposada la ideia a aquest col-lectiu, alguns dells ya foren fa decades els obridors de aquestas vies, va ser ben acollida , de tal manera que tots van voler colaborar-hi, bé fisicament, equipant els itineraris, bé mitjançant una aportació economica per costejar el material.

La ideia inicial era que no sobrepassés el IVº, unicament  a la Cajoleta es va escapar un Vº per qüestió de estetica de la via. Estan equipades amb parabolts, les reunions ben muntades y reforzades i els rappels ben assegurats. nomes cal portar cintes expres i cintes llargues per les savines principalment a la cajoleta.

El nom "Vias Blaves" es una comparació amb el esqui on les seves pistas blaves son de poc risc. y les chapes tenen aquet color blau.

DESITJARIEM QUE ELS JOVES, COLECTIU AMB MOLT MES GRAU SUPERIOR, RESPÈTES AQUETS ITINERARIS, Y SI ELS I ENTRE LA TENTACIO DE DESEQUIPARLOS QUE PENSIN QUE ELLS TAMBE ARRIBARAN ALS 60 ANYS.





 




Este documento me lo entrego Picazo,
es de puño y letra de Joan Nubiola.


Joan Nubiola y Joan Cerda
reequipant la via blava al gorro frigi.





Un dels grups que han re-equipat les vias blavas,
Enric Sales, Joan cerda, Agusti Ventura y Francesc Guillamon.




VIAS DE ESCALADA DE DIFICULTAD RELATIVA.

La Pastereta.



La Cajoleta


El Montgrós

La Salamandra



El Frare Gros


El Gorro Frigi





El Bisbe
Lo Sommi de Sant Joan.
Via idealizada i abierta per Joan Nubiola a la edad de 59 años, con la ajuda de F. Palau, Freddy Parera i Picazo.
 
 
Miranda del Pas de Princep Via Dori entrada Nubiola-Picazo.
Esta es por el momento la ultima de las vias
reconocidas como azules.